Benchmarking

El benchmarking és un anglicisme que, en les ciències de l'administració d'empreses, es pot definir com un procés sistemàtic i continu per avaluar comparativament els productes, serveis i processos de treball en organitzacions. Consisteix a agafar com a "comparadors" o benchmarks aquells productes, serveis i processos de treball que pertanyen a organitzacions que evidenciïn les millors pràctiques sobre l'àrea d'interès, amb el propòsit de transferir el coneixement de les millors pràctiques i la seva aplicació.

En economia, pren la seva accepció per a la regulació: benchmarking és una eina destinada a assolir comportaments competitius, eficients econòmicament, en l'oferta dels mercats monopolistes, consistent en la comparació de l'acompliment de les empreses, a través de la mètrica per variables, indicadors i coeficients. En la pràctica, s'utilitzen diversos mecanismes d'incentius al comportament eficient, com per exemple esdevenir la publicitat dels resultats de les comparacions (ningú no vol ser el pitjor) o amb la utilització de mecanismes que transformen aquests resultats comparatius en premis o càstigs sobre els ingressos de l'empresa.